Sessió de difusió i reflexió sobre la desaparició del patrimoni industrial del Bages.

El proper dimarts, 14 de maig, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural El Casino de Manresa, el “Grup de Treball de la Societat Industrial La Fàbrica Nova” presenta una nova activitat relacionada amb la documentació, conservació, protecció i difusió dels elements més significatius del patrimoni de la societat de l’època industrial a la comarca del Bages. En aquest cas es tracta d’una sessió de divulgació i reflexió, oberta a tothom,   sobre el patrimoni industrial que la comarca ha anat perdent en els últims 30 anys, aproximadament, ja dins de la nova època dels ajuntaments democràtics, d’aquí la acotació temporal a partir de l’any 1979.

Aquesta sessió consistirà en una breu conferència introductòria per passar ràpidament al gruix central de la jornada on hi haurà una projecció d’imatges, comentades i debatudes amb els assistents, d’alguns dels elements més destacats d’aquestes pèrdues patrimonials de les últimes dècades estructurades en diferents àmbits: fàbriques, comerç, transport i comunicacions, oci, esbarjo i diversions, etc. així com, també, un aprofundiment i incidència en els casos de pèrdues patrimonials mobles i immaterials.

Recordem que el “Grup de Treball de la Societat Industrial La Fàbrica Nova” va constituir-se el passat mes de desembre sota l’aixopluc del Centre d’Estudis del Bages i dels Amics de la UNESCO de Manresa degut a la inquietud social per la desaparició no solament dels elements tècnics i arquitectònics del patrimoni industrial sinó també tots aquells altres signes identificatius, materials i immaterials, d’aquest patrimoni de la societat industrial contemporània de forma global i en tots els seus aspectes. Entre els principals objectius d’aquest grup hi ha, primerament, documentar, recollir, preservar, estudiar i donar a conèixer tots aquells exponents més importants del patrimoni, les formes de vida quotidiana, la cultura material i les relacions socials que es van crear a redós de les diferents activitats industrials dels segles XIX i XX; en segon lloc reactivar i difondre aquells valors col·lectius positius de la societat industrial com a possibles models de referència en la nova societat que s’està creant i, en tercer lloc, explicar i donar a conèixer formes, usos i costums socials inherents a un model de societat encara viscut per una majoria de la població i actualment en ràpid procés de desaparició, tant des d’un aspecte formal com de valors, sense caure en la nostàlgia i si des d’un punt de vista positiu i de possible referència per a les noves generacions.

1

Publicat dins de ACTIVITATS, ASSOCIACIONS - ENTITATS, CONGRESSOS - JORNADES | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Jornada a Igualada sobre “Paisatge i Patrimoni Industrial”.

El proper 31 de maig l’Observatori del Paisatge de Catalunya organitza, juntament amb l’Ajuntament d’Igualada (Anoia), l’Institut Municipal de Cultura d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, la jornada “Paisatge i Patrimoni Industrial”. Els paisatges industrials sorgits a Catalunya arran de la revolució industrial del segle XIX constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, patrimonial, estètic, simbòlic i identitari. Algunes de les seves construccions més notables han estat rehabilitades en els darrers anys per tal d’encabir-hi usos habitualment vinculats a l’oci i a la cultura; d’altres, però, romanen a l’espera d’adquirir una nova funció, un cop la seva vocació productiva esdevingué obsoleta, una obsolescència que abasta també determinades activitats industrials del segle XX.

En uns moments en què Catalunya reivindica de nou la seva vocació industrial, s’ha considerat interessant redreçar la mirada cap als paisatges industrials primigenis. Aquest és l’objectiu de la jornada, organitzada amb motiu de la presentació pública del dossier digital sobre paisatges industrials elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El programa de la jornada, amb inscripció gratuïta, podeu trobar-lo en l’enllaç adjunt http://www.catpaisatge.net/fitxers/Programa_pai_industrial_2013.pdf

1

 

Publicat dins de ACTIVITATS, CONGRESSOS - JORNADES | Etiquetat com a

El govern declara la Colònia Borgonyà Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El Govern de la Generalitat ha acordat en la seva reunió d’aquest dimarts 30 d’abril declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric, a la Colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló (Osona). Aquesta colònia és un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils, construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX, que van tenir gran importància en l’estructuració social i econòmica del nostre país.

La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen, ja que va ser fundada amb capital escocès; del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l’any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló, arribant a tenir el seu propi cementiri.

La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments. Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la fàbrica de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la seva singular xemeneia. Pel que fa el recinte residencial, destaquen els habitatges amb pati posterior, la torre del director i el xalet de l’administrador i els edificis d’habitatges posteriors, així com l’enjardinament i la resta dels espais públics. La colònia compta amb església, cementiri propi, escola, teatre casino, escola bressol, cooperativa i camp de futbol.

54

Publicat dins de Colònies Industrials | Etiquetat com a , | 1 comentari

Exposició sobre el ferrocarril transpirinenc.

Aquest dilluns, 29 d’abril, s’inaugurarà al recinte de l’antiga Fabra i Coats, a Barcelona, una interessant exposició retrospectiva i commemorativa sobre l’anomenat Ferrocarril Transpirinenc. Sota el títol “El transpirinenc: de Barcelona a La Tor de Querol en tren”, l’Agrupament Ferroviari de Barcelona i el Centre d’Estudis Ferroviaris Via Oberta, de Les Franqueses del Vallès, proposen una interessant mostra d’objectes ferroviaris d’aquesta línia ferroviària, imatges, simuladors, maquetes a escala “N” així com un seguit d’activitats i conferències al llarg del període en que es podrà visitar aquesta exposició: del 29 d’abril a l’11 de maig.

D’entre les diferents activitats que es realitzaran, a l’espai Josep Bota, destaquen la conferència inaugural que sota el títol “Transpirinenc” donarà el Sr. Pere Comas i la que el dijous dia 2 realitzarà el Sr. Joan Pallarès i Personat sobre el tema “Les vagues ferroviàries en el segle XX”.

Octaveta·format-petit

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

137

Publicat dins de ASSOCIACIONS - ENTITATS, EXPOSICIONS, Ferrocarrils, Traçats | Etiquetat com a | 1 comentari

Les Guixeres de Súria.

Als afores del poble de Súria (Bages), a peu de l’antic camí ral a Balsareny, hi ha les restes del que hauria estat l’antic nucli de Sant Pere del Puig, probable origen i inici del poblament de Súria. Aquest lloc, abandonat i cobert per la vegetació, documentat des del segle XI, ha estat objecte des de fa més de quatre anys de diferents campanyes d’excavació, neteja i condicionament que han donat peu a poder “desenterrar” l’estructura de la domus del Puig de Sant Pere, l’església del mateix nom, diferents masos altmedievals i, també, diferents forns de guix que proven i demostren la continuïtat d’aquesta explotació mineral des del mateix segle XI fins ben entrat el segle XX.

Pel que fa a aquests forns de guix, singular i destacada activitat en un territori on aquest material és escàs i on abunden en gran quantitat i qualitat els forns de calç, s’han localitzat diferents forns de guix en un espai geogràfic molt reduït, alguns d’ells de reduïdes dimensions i de funcionalitat efímera, altres de tamany mitjà però també grans construccions i sistemes de producció que van estar en plena activitat fins a la dècada de 1930. D’aquesta activitat, que té el seu més destacat moment a la segona meitat del segle XIX i al primer quart del segle XX, destaquem una estructura d’obra que inclou un forn doble que aprofita el desnivell del terreny i la seva gravetat per fer tot el procés de producció. A la part superior hi ha la pedrera del mineral de guix, des d’on els blocs arrancats primer a pic i pala i més tard amb barrines, s’abocaven cap avall per omplir els dos forns que treballaven alternativament. Una vegada feta la cuita el guix seguia el seu procés a l’edifici inferior on es procedia a la seva molta per, finalment, ensacar-se i guardar-se en els edificis situats ja a peu de camí.

Gràcies a aquests treballs realitzats per una colla de voluntaris del poble (“Els jubilats de les Guixeres”) avui dia es poden veure i visitar perfectament aquestes estructures amb l’ajut de la senyalització instal·lada i observant-se les diferents tipologies de forns de guix que hi ha hagut al llarg de la història, a la vegada s’ha realitzat un acurat treball de recerca i documentació sobre aquesta important i desconeguda activitat industrial que inclou, també, curiosos exemples de publicitat comercial del producte.

P1000603

2

393113_492132104159444_1910088807_n

Publicat dins de ASSOCIACIONS - ENTITATS, Forns de guix, RESTAURACIÓ - REHABILITACIÓ | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Inauguren la restauració de la torre del telègraf òptic de Montornès.

Diumenge 21 d’abril, a les 12 del migdia, tindran lloc els actes oficials d’inauguració de les obres de restauració i musealització de la torre del Telègraf de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), anomenada també torre de Bosquerons. Aquesta torre del Telègraf és una edificació situada a sobre mateix de l’antiga masia de can Bosquerons a 222 m d’alçada, des de la qual es domina gran part del Vallès. Construïda el 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica de la línia que unia Barcelona amb Vic, aquesta construcció va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica.

La torre estava envoltada per un fossat, tenia la base quadrada, comptava amb dues plantes i terrassa, espitlleres a tots els costats i una porta d’entrada al pis de dalt. A la part del terrat, les diferents posicions d’un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d’estacions telegràfiques actives a Catalunya l’any 1849, comunicant-se directament amb la torre del turó de Montcada (anterior) i la torre de Granollers (posterior).

Amb l’abandonament de la construcció, el pas de moltes dècades la va malmetre de manera que es va ensorrar i només van quedar els quatre paraments fins aproximadament la meitat de la seva alçada. En els darrers anys, l’Ajuntament de Montornès del Vallès ha promogut la recuperació de la torre, amb una campanya prèvia d’excavació, fent realitat un projecte de restauració i museïtzació.

28317

Publicat dins de RESTAURACIÓ - REHABILITACIÓ, Telegrafia Òptica | Etiquetat com a , ,

Centenari de la “Revista Ibérica”.

Aquest dissabte, 13 d’abril, tenen lloc a Roquetes (Baix Ebre), els actes de commemoració del centenari de la “Revista Ibérica”. Aquesta important revista de divulgació científica va néixer l’any 1913 fruit del treball del Pare Cirera, fundador també de l’Observatori de l’Ebre, amb l’objectiu de difondre setmanalment el coneixement científic i tecnològic de l’època. El projecte va ser pioner a l’estat espanyol i va aconseguir mantenir-se en actiu al llarg de noranta-un anys durant els quals es va documentar la revolució tecnològica del segle XX.

Entre els actes commemoratius d’aquest centenari destaca la inauguració de l’exposició “Ibérica: divulgació, ciència i enginys” que recull la història de la revista des dels seus inicis a l’Observatori de l’Ebre (1913-1925) fins a la seva etapa final a Barcelona (1925-2004), destacant-ne el treball d’edició, els principals i reconeguts col·laboradors que va tenir la revista i el paper que aquesta ocupà com a destacada eina de divulgació científica. L’exposició es podrà visitar fins el proper 10 de maig. Aquest mateix dissabte, a les 12 del migdia, a l’ajuntament de Roquetes, el Dr. Antoni Roca Rosell pronunciarà la conferència “La revista Ibérica: acostar la ciència i la tecnologia a la Societat”. A dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de l’Observatori de l’Ebre, Maria Genescà, responsable de la biblioteca, presentarà el projecte “Biblioteca virtual de la revista Ibérica”.

1

 

Publicat dins de EXPOSICIONS, LLIBRES, CIÈNCIA | Etiquetat com a , , ,

Editen un llibre sobre la Compañia Trasatlántica.

El proper dimarts, 16 d’abril, el Museu Marítim de Barcelona presentarà el llibre “Historias de barcos de la Compañia Trasatlántica”. L’obra recull com era la vida d’alguns dels vaixells de la Compañía Trasatlántica, una de les companyies navilieres més importants dels segles  XIX i XX, des de l’experiència del propi autor, capità de la marina mercant. L’autor descriu les vivències, vida a bord, dels tripulants de les embarcacions i les dificultats que van patir per a fer front als temporals, abordatges i fins i tot, segrestos. Malgrat que pugui semblar una història d’aventures, totes els fets són reals. Fins i tot, i per a les persones no acostumades a llegir terminologia nàutica, s’adjunta un Glossari, a la part final, per a completar la informació.

Recordem que la “Trasatlántica”,  inicialment Compañia Trasatlántica Española, va fundar-se a Cuba l’any 1850 com a “Compañia de Vapores Correos de Antonio López”. L’any 1881 Antonio López, Marqués de Comillas, transforma la compañia i passa denominar-se “Compañia Trasatlántica”, instal·lant-se a Barcelona, ampliant els seus serveis, especialment el de transport de tropes i subministraments a Cuba i Puerto Rico, i diferents transports fins a diversos ports d’Europa i Amèrica. Tot i el trastorn que va representar per a l’empresa la guerra de Cuba i la Primera Guerra Mundial, l’any 1920 projecta la remodelació global de la seva flota i passa a competir amb les millors navilieres transoceàniques del món. Novament la guerra civil i la Segona Guerra Mundial donaran un fort impacte negatiu al desenvolupament de la Cia. A partir de la dècada dels anys 1960, amb la popularització dels vols aeris transoceànics, les inversions i accions de la Trasatlántica comencen a caure en picat fins arribar a vendre els últims vaixells que li quedaven l’any 1974 i integrar-se i nacionalitzar-se el 1978 dins de l’INI (Instituto Nacional de Indústria) i privatitzant-se el 1994. La seu central de la naviliera va construir-se a la rambla de Barcelona l’any 1880, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, edifici que a partir de 1929 i durant moltes dècades, seria seu de la Compañia General de Tabacos de Filipinas. L’any 2005 es van acabar les reformes de l’edifici que, tot i mantenir els detalls decoratius de la façana que recorden el seu passat empresarial, actualment  és  ocupat pel modern i luxós “Hotel 1898″.

1

2

3

Publicat dins de LLIBRES, Vaixells | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Enderroquen la xemeneia de l’antiga fàbrica d’alumini AGMA, a Santa Margarida i els Monjos.

Tot i que el procés d’enderroc de les instal·lacions de l’antiga foneria d’alumini Agma, a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), ja havia començat fa unes setmanes, es pensava que la xemeneia, com es fa ara ja habitualment, es mantindria dempeus com a referent i memòria del passat industrial de la localitat. Malauradament no hi ha hagut aquesta sensibilitat i, quant tot just s’havia iniciat el procés de reivindicació popular davant l’ajuntament de la localitat, la xemeneia també va ser enderrocada amb notable rapidesa la setmana passada sense esperar cap nova actuació reivindicativa d’antics treballadors i de la “Plataforma Cívica per a la Defensa de la Salut i el Medi Ambient de Santa Margarida i els Monjos”, que ja fa anys havia denunciat l’abandonament dels residus contaminants de l’antiga empresa.

D’aquesta manera l’element més visible de l’antiga foneria Agma, a tocar del barri de Puigdasser, també ha estat derruït i ja no queda pràcticament cap rastre ni vestigi  d’aquesta singular indústria que va estar en actiu fins als anys 1990 i va ser un important referent social, econòmic i patrimonial d’Els Monjos. Productos Agma es va instal·lar als Monjos l’any 1964, provinent de Vilafranca, i l’any 1990 va fer suspensió de pagaments, tancant definitivament les seves instal·lacions l’any 1992.

La xemeneia de la foneria d'alumini Agma pocs dies abans del seu enderroc.

La xemeneia de la foneria d’alumini Agma pocs dies abans del seu enderroc.

Publicat dins de INDÚSTRIA QUÍMICA | Etiquetat com a , , ,

La giratòria de l’antic dipòsit de locomotores a vapor de Ripoll.

L’estació de Ripoll disposa d’unes singularitats històriques i unes característiques físiques, arquitectòniques i socials molt especials i destacades que li donen un alt valor patrimonial. El ferrocarril arriba a Ripoll l’any 1880 formant part de la línia de Granollers i Vic fins a Sant Joan de les Abadesses per al transport dels recursos miners i tèxtils de la comarca del Ripollès i Osona. Fins l’any 1919 no es posarà en servei el ramal de Ripoll fins a Ribes de Fresser per arribar fins a Puigcerdà l’any 1922. D’aquesta manera i fins l’any 1980, en que es va clausurar el ramal fins a Sant Joan de les Abadesses, l’estació de Ripoll es va convertir en un destacat punt d’enllaç i bifurcació de línies de ferrocarril. És per aquestes circumstàncies i motius que l’estació de Ripoll disposa d’una àmplia platja de vies i diferents instal·lacions corresponents a una gran estació de primer nivell.

Encara a dia d’avui es pot observar la gran platja de vies, l’antic edifici de cotxeres i l’esplèndid i magnífic gran edifici de passatgers, d’estil neoromànic, que es va construir per a l’anomenada línia internacional fins a Puigcerdà i La Tor de Querol. Entre tots aquests edificis i elements d’aquesta estació es conserva, en molt mal estat, una placa giratòria amb el corresponent dipòsit de locomotores (actualment no connectada a les vies). Aquesta placa giratòria formava part de l’antic dipòsit de locomotores a vapor i era de petites dimensions, amb cotxeres aptes per a solament 4 màquines, que ben aviat va quedar no operativa per al moviment de grans locomotores. Al seu costat encara es poden veure l’aiguada, el dipòsit d’aigua i un monument exterior format per una antiga locomotora elèctrica de la sèrie 1000.

2

Publicat dins de Estacions, Ferrocarrils | Etiquetat com a ,